Però no m´agrada que m´ imposin aquesta llengua, que no em donin l’opció d’escollir, de triar, de ser lliure.
Avui he vist a la meva professora de literatura catalana. Fa més de deu anys, que hem vaig memoritzar tots els poemes de “Els Fruits saborosos”, que podia recitar sense por a fallar totes les obres de Mercè Rodoreda, que podia parlar hores i hores, de Plaerdemavida i de Tirant lo Blanch. Jo, la estudiant mediocre, la estudiant amb notes tristes i justes, va pensar que aquesta era la única manera per dir-la “t´estimo”. Aquell any vaig ser la millor en literatura catalana. Aquell any, tan sols va haver-hi una persona que es va presentar a selectivitat a literatura catalana. Era la única manera de dir-li: “m’importes”.
Ara, després de més de cinc anys sense veure-la, sense saber-hi d´ella, m’ha tornat ha passat. M’han envaït els records antics, els records que ja creia oblidats, i soterrats, i s’ha m’ha encès una alegria innocent, una il•lusió tant forta que hem cremava per dintre.
I llavors, ha sigut, quan he repetit dintre de la meva boca, en silenci, aquelles dos paraules prohibides: “T´estimo, t´estimo”. Com abans. Com quan era petita.
I he marxat, dient-li adéu, sentin-me viva, assaborint aquell vell temps, aquell “temps de les cireres”(2).
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Hoy necesito hablar en catalán, hacerlo desde mi otra lengua, de un idioma que me ha visto crecer, y que envejece en mí. En el trabajo hablo. Y mucho. Como aquel que dice, es de cariz obligatorio, porque sino serías mal vista. Después, cuando salgo, casi nunca hablo en catalán. Siento que me cuesta, que me faltan las palabras, que ando coja. Y aún así, debo decir, que estimo el catalán, que me gusta el catalan, que es una lengua cálida, tierna y suave. Me gusta mucho más decir: “T´estimo”. Suena a fragilidad, a dulzura, a tiempo relleno de inocencia, y mundo blanco, sin grietas, y brujas. Me gusta decir: “T´estimo”.
Pero no me gusta que me impongan esta lengua, que no me den la opción de escoger, de elegir, de ser libre.
Hoy he visto a mi profesora de literatura catalana. Hace más de diez años, que hemos memoricé todos los poemas de ”Els Fruits saborosos” que podía recitar sin miedo a fallar todas las obras de Mercè Rodoreda, que podía hablar horas y horas, de Plaerdemavida y de Tirante lo Blanch. Yo, la estudiante mediocre, la estudiante con notas tristes y justas, pensó que esta era la única manera por decirla “t´estimo”. Aquel año fui la mejor en literatura catalán. Aquel año, tan sólo va haber una persona que se presentó a selectividad a literatura catalana, porque era la única manera de decirle: “me importas”.
Ahora, tras más de cinco años sin verla, sin saber de ella, me ha vuelto ha pasar. Me han invadido los recuerdos antiguos, los recuerdos que ya creía olvidados, y sepultos, y se me ha encendido una alegría inocente, una ilusión tan fuerte que hemos quemaba por dentro.
Y entonces, ha sido, cuando he repetido dentro de mi boca, en silencio, aquellas dos palabras prohibidas: “T´estimo, t´estimo”. Como antes. Como cuando era pequeña. Y he marchado, diciéndole adiós, sintiéndome viva, saboreando aquel viejo tiempo, aquel “tiempo de las cerezas”(2)
(1) Verso de "Com les maduixes", de Josep Carner (Els fruits saborosos)
(2) Hace referencia a “El temps de les cireres”, obra de Montserrat Roig.
Comentarios
Hukia, benvinguda al blog! És un honor tenir-te per aqui :-P, ja que ets una de les veteranes... Me´n recordo del teu post, quan estaves aprenent català, i vas ficar a la redacció novia, i el profe no t´ho va senyalar com a malament :-), jejeje...
Gràcies pels comentaris!
Bonito recuerdo..
empiezo a sospechar que amar los recuerdos es uno de los muchos privilegios de la juventud
besos,
MASLAMA, bienvenida! Ahora, quizás si tienes muchos recuerdos, o a)es que tienes muy buena memoria, o b) es que ya tienes tantos años que empiezas a acumular muchooooos recuerdos ;-)
Abrazo!
Hay palabras o frases que dichas en català intensifican su significado,así rápidamente me viene a la cabeza Et trobo a faltar.
Un saludo Druvrokniv.